eppur si muove

Definició

Frase italiana que significa «I tanmateix, es mou», en referència al moviment de la Terra al voltant del Sol, suposadament pronunciada per Galileu després d’abjurar de la visió heliocèntrica del món davant el tribunal de la Santa Inquisició, el 1633. S’usa per remarcar que alguna cosa és certa o evident, malgrat les aparences en sentit contrari.

També: e pur si muove

Usos

  • Però no calen pas reflexions ni generalitzacions per a justificar els grans moviments com el nostre catalanisme. […] Encara que se’ns demostrés que en el món tot tira a la unitat exterior, que les nacionalitats van esborrant-se sota un cosmopolitisme amorfe, que totes les llengües volen confondre’s en un gran volapük i que tot això és la veritable llei del progrés, nosaltres, mentres veiéssim créixer entorn nostre les manifestacions de la personalitat catalana, mentres trobéssim la nostra llengua ben viva en la boca del poble i ben rica en les creacions dels poetes, mentres ens sentíssim diferenciats dels pobles que tenim al voltant, i la nostra diferenciació més activa i fecunda cada dia, tot assentint a la demostració de que el catalanisme no té raó d’ésser, faríem com Galileu, batríem el peu en terra i diríem: «E pur si muove!».

    Joan Maragall, «El catalanisme en el llenguatge» (1893), dins Elogi de la paraula i altres assaigs (Barcelona: Edicions 62, 1978)
  • La nostra atenció presenta de vegades unes fugues inexplicables. Per exemple: ¿com és possible que amb tantes vegades de passar i repassar per aquella cel·la de les abelles no m’hagués adonat d’una inscripció en carbó que hi ha a la paret? És tanmateix en lletres enormes. I diu: Eppur si muove.
       Eppur si muove. ¿Ho van escriure els anarquistes per significar que venjaven la memòria de Galileu? Dubto que els anarquistes del comitè d’Olivel de la Virgen haguessin sentit parlar de Galileu ni tinguessin cap idea precisa en qüestions d’astronomia. Aleshores, ¿qui s’hauria entretingut a empastifar la paret amb aquesta cita erudita? M’hi perdo.

    Joan Sales, Incerta glòria (Barcelona: Club Editor, 1999 [1956]), pàg. 77

Tema de la setmana

Al·lusions

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

passar el Rubicól'ase de Buridan