Definició
Molt ràpid, que es mou molt de pressa, a tota vela.
Segons Antoni Riera Jaume a Així xerram a Mallorca (1999), unes quantes expressions de sentit equivalent a anar envelat són: anar o córrer a les totes; amb quatre bots esser allà; pegar-se amb sos talons pes cul; anar de quatres; anar esclatacor; anar fet una bala; anar esclatabutzes; anar esclatabufetes; anar més aviat que es vent.
Usos
Abans havíem tingut a casa un gos més petit que les gosses de caça esmentades, que nomia Polo (nòmer ‘dir-se’, vet aquí un preciós neologisme mallorquí, de base arcaica, format sobre el sintagma «[un nin] que ha nom…»): un dia un carretó que passava envelat (‘ràpid’) pel nostre carrer el va atropellar i el meu desconsol va ser immens, el mateix que vaig experimentar quan el segon Polo que vàrem tenir va seguir la mateixa funesta sort en ser atropellat pel camion de mon pare. Pareix mentida com estimava aquells canets amb els quals corria, jugava i que em mostraven absoluta fidelitat.
Joan Veny, Memòries d’un filòleg norantí (Palma: Lleonard Muntaner, 2022), pàg. 20I en veureu que badoquen, aperduats pels passadissos llargs, que pugen i baixen escaletes i no troben forat ni portell que els dugui allà on volen anar, i miren arreu arreu, i aturen un al·lot de barca que passa envelat cap al pont de comandament i li demanen per on han de tirar.
Maria Antònia Oliver, El vaixell d’Iràs i no Tornaràs (Barcelona: Laia, 1976)
Tema de la setmana
Mots illencs que aigües balears enllà sovint es fan servir en un sentit diferent
M’ha sorprès molt aquesta paraula i la definició que en doneu. A casa d’anar de pressa sempre n’havíem dit anar embalat (deu ser “anar com una bala”) i una cosa que accelera la velocitat s’embala. En català oriental, envelar i embalar es pronuncien pràcticament igual i per això m’ha sorprès que a Mallorca sigui la forma envelat la que es consideri pròpia. És clar que si ho diu el mateix Joan Veny, poca cosa hi podem dir els altres.
A Xixona diem “anar embalat”, “anar a tota paleta”, “anar a tota pastilla”, “anar d’arrapa-fuig”
Al Bages diem embalar-se, embalat i anar embalat, amb tots aquests significats (també ‘estar molt exaltat, obrar amb gran entusiasme’). I potser en tots aquests casos ho hauríem d’escriure diferent de com ho escriuen els diccionaris; potser hauríem d’escriure envelar-se, envelat i anar envelat. Potser.
Crec que o bé caldria escriure sempre envelat (suposant que vingui de vela), o bé sempre embalat (de bala). Sembla un cas anàleg al d’enxubat, que Veny (al mateix llibre que esmenteu) considera un error (perquè és anxovat, de anxova). Probablement s’hauria d’escriure envelat, cosa que no proposa cap diccionari.