Definició
Una olor, el fum, un vapor, etc., impedir la respiració i torbar el cap (a algú).
Aquell baf l’entabanava.
En aquest sentit s’usa sobretot a les Balears.
Etimologia
Possiblement d’un tabà, variant de tabac (de l’àrab tabbaq, usat a Espanya com a nom d’herbes medicinals, algunes estupefaents), amb pèrdua de la q, corrent en arabismes catalans, o potser de taba, ‘conversa llarga; mentida’. Segons Alcover-Moll, «el significat originari d’entabanar devia esser ‘tancar dins un tabà’».
Usos
Record amb particular encís l’enterrament d’un gorrió dins una d’aquelles cavernes romanes o moresques del peu del campanar. Na Coloma el trobà entabanat i per reanimar-lo acudírem als remeis heroics: atipat a força de pa mullat el matàrem a l’acte. Aleshores, com si haguéssim estat metges de bon de veres, cadascú començà a donar la culpa a l’altre. Na Coloma, però, ordenà que era més escaient enterrar-lo en sagrat, cosa que ens entusiasmà a tots.
Les fures (Barcelona: Proa, 1967)
Tema de la setmana
Mots emprats en un sentit diferent de l’habitual