sant m

Definició

col·loq  Gravat, estampa, dibuix, especialment quan acompanya el text d’un llibre, d’una revista, etc.

El llibre, no l’ha llegit pas; només n’ha mirat els sants.

A dotze anys encara em movia en el món dels tebeos i els llibres amb santets.

Etimologia

Del llatí sanctus, ‘sagrat, inviolable; sant’, participi de sancire, ‘consagrar, sancionar, fer inviolable’. Del sentit de sant com a ‘imatge d’un sant’ («un sant de fusta») es passà al de ‘gravat, estampa’, encara que no representin sants.

Usos

  • Nines, vaixells, cornetes, colors, llibres amb sants:
    aquestes són joguines que hi juguen els infants.
    Davant, els ulls encesos que vénen d’uns jardins:
    aquestes són joguines que hi juguen els destins.

    , «Joguines»
  • —El van trobar hores després, després de molt buscar-lo, amagat dins una cova. Llegia un llibrot pornogràfic que es va embutxacar de pressa.
       —Doncs ¿com se sap que era pornogràfic?
       —Pel sant. Pel sant de la portada. És un llibre amb sants. I a més, no hi ha soldat que no el conegui, en aquesta brigada: Los cuernos de Roldán. ¡Hi ha qui se’l sap de memòria! Ja pots pensar que… Hauríem hagut d’afusellar-lo, però ¿qui té pit? Ascendir-lo primer i afusellar-lo després. Un noi de tanta cultura…

    Incerta glòria (Barcelona: Club Editor, 2014 [1956])

Tema de la setmana

Mots emprats en un sentit diferent de l’habitual

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

camíentabanar [2]