Definició
1 Dita de sentit obscur i inexplicable.
Va resoldre ràpidament l’enigma que li havia proposat en Màrius.
2 (per ext.) Persona o cosa difícil de definir, d’explicar, de conèixer a fons, etc.
El mòbil del crim és encara un enigma.
Etimologia
Del llatí aenigma, -atis, i aquest, del grec aínigma, ‘frase equívoca’, derivat d’ainíttomai, ‘parlar obscurament, insinuar’, i aquest, d’ainos, ‘faula, apòleg→‘.
Usos
L’enigmista és un professional. Com el seu nom indica, es dedica a fabricar enigmes que després seran atacats, amb major o menor fortuna però gairebé sempre amb esperit esportiu, per alguns dels seus conciutadans. Una troballa verbal l’emociona i el posa en marxa. Partint de la certesa que dóna saber-se posseïdor de l’única resposta i valent-se de fórmules transmeses per la tradició, l’enigmista comença a caminar enrere fins arribar al punt de partida on erigirà l’interrogant. És aquest trajecte, de longitud variable, el mateix que després haurà de recórrer qui vulgui desxifrar l’enigma.
Màrius Serra, Verbàlia 2.0 (Barcelona: Empúries, 2010), pàg. 19El temps, per a la ment,
Enric Sòria, «Pirró abandona el seu mestre», dins Compàs d’espera (València: Edicions de la Guerra, 1993)
és un banal enigma sense eixida;
el cos, però, el viu com un ferreny
tirà, que no descansa.
Si tot ha de tornar, serà quan tot s’acabe;
ahir, però, no tornarà demà.
Potser els homes fan bé de no saber
que no hi ha més saviesa que l’error.
Tema de la setmana
Ves per on que tants anys fent i desfent enigmots i no havíem enviat mai el mot enigma. Amb aquest mot encetem també el tema en què es basava la sèrie de mots enviada la setmana passada (trobareu aquí l’enigma desentrellat), que no és un altre que l’encadenament dels mots a partir del que en diuen les etimologies. És a dir, que el mot de demà el trobareu amagat (però no gaire) a l’etimologia del d’avui, i així successivament.