Definició
Etimologia
Encreuament del llatí tardà glus, glutis, llatí gluten, ‘aiguacuit, goma’, amb el germànic gruts, ‘farinetes’.
Usos
Recordat en aquesta casa, en aquest quarto de bany sideral amb engrut de tantes generacions, tot això fa una pena infinita. D’alguna manera, he hagut de deixar l’única dona a qui he estimat realment, m’he trobat en la insofrible situació de fer el cor fort i dir adéu a uns anys irrepetibles de la meua vida, a una part de la meua felicitat certa. Supose que de tot això se’n diu simplement sobreviure.
Joan Garí, El balneari (València: Tres i Quatre, 2013)Tu ets el meu brut, i aqueixa és la darrera
Carles Rebassa, Sons bruts (Barcelona: Proa, 2019)
que cantam i ens n’anam. No se m’acut
altre portal per a entrar a l’absolut
que nadar amb tu i viure amb tu i fer voltera.
Al Caire, el Clot, la mar de Formentera,
tu em rentes l’ésser quan sóc tot engrut,
tossut, cabut, cairut i caparrut,
i em fas ser l’home que sóc i no era…
Tema de la setmana
Mots que brutegen
Al Rosselló, per a designar una capa de brutícia, fem servir més aviat el mot « cotna ».
Vegeu l’accepció 3 de l’entrada « cotna » del DCVB:
|| 3. fig. Matèria que cobreix una cosa amb cert gruix. « Portes a la roba tres dits de cotna »: tres dits de gruix de brutícia.
També tenim l’adjectiu « cotnós, -osa »:
|| 2. Cobert d’una cotna o capa de brutícia (Ross.); cast. roñoso, mugriento.
A València, els xiquets, empravem l´engrut per a construir els
catxirulos que per Pascua, empinavem de vesprada després de berenar.