Definició
Etimologia
Encreuament del llatà tardà glus, glutis, llatà gluten, ‘aiguacuit, goma’, amb el germà nic gruts, ‘farinetes’.
Usos
Recordat en aquesta casa, en aquest quarto de bany sideral amb engrut de tantes generacions, tot això fa una pena infinita. D’alguna manera, he hagut de deixar l’única dona a qui he estimat realment, m’he trobat en la insofrible situació de fer el cor fort i dir adéu a uns anys irrepetibles de la meua vida, a una part de la meua felicitat certa. Supose que de tot això se’n diu simplement sobreviure.
Joan GarÃ, El balneari (València: Tres i Quatre, 2013)Tu ets el meu brut, i aqueixa és la darrera
Carles Rebassa, Sons bruts (Barcelona: Proa, 2019)
que cantam i ens n’anam. No se m’acut
altre portal per a entrar a l’absolut
que nadar amb tu i viure amb tu i fer voltera.
Al Caire, el Clot, la mar de Formentera,
tu em rentes l’ésser quan sóc tot engrut,
tossut, cabut, cairut i caparrut,
i em fas ser l’home que sóc i no era…
Tema de la setmana
Mots que brutegen
Al Rosselló, per a designar una capa de brutÃcia, fem servir més aviat el mot « cotna ».
Vegeu l’accepció 3 de l’entrada « cotna » del DCVB:
|| 3. fig. Matèria que cobreix una cosa amb cert gruix. « Portes a la roba tres dits de cotna »: tres dits de gruix de brutÃcia.
També tenim l’adjectiu « cotnós, -osa »:
|| 2. Cobert d’una cotna o capa de brutÃcia (Ross.); cast. roñoso, mugriento.
A València, els xiquets, empravem l´engrut per a construir els
catxirulos que per Pascua, empinavem de vesprada després de berenar.