encomanar-se a bon sant

Definició

Posar-se en mans o sota la direcció o confiança d’una persona dolenta.

«A bon sant t’encomanes!»: dit a algú per prevenir-lo que no es refiï d’algú altre.
«No saber a quin sant encomanar-se»: estar perplex, indecís, no saber què fer, a qui recórrer.

Usos

  •    —La televisió valenciana ho retransmetrà en directe, no?
       —Estan estudiant-ho. L’associació de veïns es va entrevistar ahir amb el director.
       —I què els ha promés?
       —Res, ja que el mateix dia del combat el València juga un partit contra el Metz, competició de la Uefa.
       —Si hi ha futbol, no t’encomanes a cap sant.
       —L’associació ha amenaçat la Generalitat amb convocar una vaga general al barri.
       —Home, això sí que és apretar; la meitat del barri estan parats, i l’altra meitat són jubilats.

    Cavall i rei (Barcelona: Quaderns Crema, 1989), pàg. 56

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

embafador -aassedegat -ada