en ser negre, botifarra

Definició

S’aplica a les persones que confonen coses molt diverses que s’assemblen en alguna cosa no gaire important.

«En ser negre, botifarra» es diu quan algú, només per un indici sense gaire importància, afirma una cosa de manera rotunda quan, en realitat, per a poder afirmar-la, calen moltes més dades. En el món hi han moltíssimes coses que són negres i no són botifarres. Cal tindre molt bona informació per a poder afirmar una cosa i, així i tot, pots equivocar-te. Això es diu als bocamolls que parlen ex cathedra. — Eugeni S. Reig

Etimologia de botifarra

Segurament compost de botir (de bot, del llatí vulgar bŭttis, provinent, sembla, d’una llengua preindoeuropea), d’on venen embotir i embotit, i farro, del llatí far, farris, ‘mena de blat’, inclosos els derivats farrejar(-se), aferrussar, aferrissar, enfarregar i tota aquesta família. Més mots de la mateixa família són esbotifarrar, botifarrenc, abotifarrat i botifarró.

Usos

  • Per la forma, ja es veu que el verb oldre és típicament valencià. Pertany a una flexió que té pocs verbs (només un centenar: estendre, vindre…), però que són d’ús molt freqüent. Ara, ens interessa observar que, el factor de la flexió verbal, podria fer pensar que oldre és preferible a olorar. Ara bé, si preníem eixa decisió incorreríem en l’error que critica la dita valenciana irònica En ser negre, botifarra, que significa: Sigues prudent. No perquè una cosa siga negra, has de deduir, precipitadament, que és una botifarra. Realment, no és adequat que preferim un verb a un altre mirant només a quina flexió pertany.

    Abelard Saragossà, «¿Què és preferible, ‘olorar’ o ‘oldre’? Els arcaismes», InfoMigjorn, 12 de gener del 2009
  • Per això quan, segurament perquè no mancàs a la meua existència aqueixa excepció que hom diu confirmatòria de la regla i que tant he vist adduïda, la sort m’afavorí lliurant-me del servei militar per excedent de cupo, pensí en casar-me tot seguit. Però Roseta —i ara m’adone que encara no havia dit el seu nom, ni el meu: Gregori, però Goriet per a tothom— s’havia fet a la vida de la capital, i com havia aconseguit que els seus amos ens proporcionassen una porteria a València i a mi una col·locació, deixí la terra i el poble i ens vam anar, una vegada casats, a viure a la capital; jo, és veritat, no massa satisfet, però conformat, perquè com de totes maneres em calia treballar per a viure, em feia el compte que, en ser negre, botifarra.

    Miquel Adlert, Cor al nu (Palma: Moll, 1956), pàg. 19

Tema de la setmana

En el blanc i negre de divendres apareixia l’expressió d’avui (recordem que, per als valencians, totes les botifarres són negres; el que en algunes comarques és botifarra en moltes altres és llonganissa). Alguns subscriptors s’hi van interessar, de manera que aquesta setmana encetem una tongada d’expressions amb coses de menjar.

Enllaços

Temes i etiquetes

2 comentaris a “en ser negre, botifarra”

  1. Roser Benet — Torroella de Montgrí, Baix Empordà

    “En ser negre, botifarra” veig que seria l’equivalent al castellà “Si con barbas, San Antonio; si no, la Purísima Concepción”. Una bona troballa que ens estalvia d’utilitzar la versió castellana quan no cal.

    Gràcies, Rodamots!

    Respon
    • Eugeni S. Reig — València

      Això del pintor aquell que està començant un quadro i algú se li acosta i li pregunta què pinta i el pintor li respon “si sale con barba, san Antón y, si no, la Purísima Concepción” s’aplica al menfot que igual té d’una cosa que d’una altra. El que més s’usa en valencià en aquest cas és “igual és sabó que fil negre, tot és par a la roba”.

      Respon

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

blanc i negreno haver sortit de l’ou