Ara ja fa més de tres anys que no fumo, però he estat una víctima empedreïda del tabaquisme des dels setze anys i en moltes èpoques de la meva vida he estat home de dos o tres paquets diaris de cigarrets o quinze o divuit pipes, i en manta ocasió, que he fumat alhora en ambdues modalitats, he consumit un paquet i mig o dos de cigarrets i cinc o sis pipes cada dia i el poder suggeridor del tabac és tan gran, que he arribat a creure de debò, sense cap càrrega de superstició, que no podia escriure ni pintar ni dibuixar res que fos original si no tenia el cigarret als llavis o al cendrer, encès i a l’abast, o la pipa entre les dents.

Avel·lí Artís-Gener, Viure i veure, vol. 2 (Barcelona: Pòrtic, 1990), pàg. 126