Definició
Encallar-se una embarcació en un fons de roques o en un altre obstacle submarí; fer encallar en un fons de roques.
La nau va embarrancar i la por s’apoderà dels passatgers.
Van haver d’embarrancar el vaixell per poder revisar-lo.
També s’usa figuradament, en el sentit de ficar-se o encallar-se en un afer perillós o complicat.
S’ha embarrancat en el món de la droga i no sap com sortir-se’n.
Etimologia
Usos
A Saidí, la part de les eres és al nord del poble. Ara fa vint anys aquesta zona estava ben conservada i feia goig de passar-hi. Baixo pel camí principal i vaig a trobar en Majeed, un algerià que fa anys que viu aquí. S’ha quedat encallat com un vaixell embarrancat a poques milles de la costa i que tothom veu com es va rovellant. És allà mateix on era fa deu anys.
Francesc Serés, La pell de la frontera (Barcelona: Quaderns Crema, 2014), pàg. 157—Pensa que, si fem un viatge llarg, ens haurem d’endur un grapat de coses. I aquí no hi cap res.
Manuel de Pedrolo, Mecanoscrit del segon origen (1974)
Però en Dídac, que de vegades semblava tenir un coneixement misteriós de coses de les quals no hauria d’haver-ne sabut ni un borrall, opinà:
—Ens convé, perquè té poc calat. Si costegem, com haurem de fer, amb una embarcació com aquesta no ens exposem a embarrancar.