Definició
Mancat de conhort, desconsolat.
El contrari de desconhortar és conhortar o aconhortar.
Etimologia
De desconhortar, de conhortar, del llatí vulgar conhortare, clàssic cohortari, ‘exhortar, animar’, derivat d’hortari, ‘animar, estimular’.
Usos
Quan feia, ric d’infància, a clar de nit,
mentre la gent dormia ja, el pessebre,
amb palpadores mans de cec, absort,
posava tous de molsa humida als junts
dels suros nets i veia clar paisatge.Ara que intento, vell i pobre, fer,
Joan Vinyoli, «Mot rere mot», dins A hores petites (Barcelona: Crítica, 1981)
desconhortat, nit closa ja, el poema,
bròfec, nuós, amb mans tremolejants,
poso llacunes de silenci trist,
mot rere mot, i miro la tenebra.
Tema de la setmana
Mots miscel·lanis. El d’avui en record de Joan Vinyoli (Barcelona 1914-1984); enguany ha fet 25 anys de la seva mort.