desconhortat -ada adj

Definició

Mancat de conhort, desconsolat.

El contrari de desconhortar és conhortar o aconhortar.

Etimologia

De desconhortar, de conhortar, del llatí vulgar conhortare, clàssic cohortari, ‘exhortar, animar’, derivat d’hortari, ‘animar, estimular’.

Usos

  • Quan feia, ric d’infància, a clar de nit,
    mentre la gent dormia ja, el pessebre,
    amb palpadores mans de cec, absort,
    posava tous de molsa humida als junts
    dels suros nets i veia clar paisatge.

    Ara que intento, vell i pobre, fer,
    desconhortat, nit closa ja, el poema,
    bròfec, nuós, amb mans tremolejants,
    poso llacunes de silenci trist,
    mot rere mot, i miro la tenebra.

    Joan Vinyoli, «Mot rere mot», dins A hores petites (Barcelona: Crítica, 1981)

Tema de la setmana

Mots miscel·lanis. El d’avui en record de Joan Vinyoli (Barcelona 1914-1984); enguany ha fet 25 anys de la seva mort. 

Enllaços

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

pòtolesclop