bròfec -ega adj

Definició

Adust, aspre, grosser.

Etimologia

D’origen incert, potser d’una forma llatina vofricus, derivat de vofer, que podria ser la forma vulgar del clàssic vafer, ‘astut, hàbil’.

Usos

  • Ho diu molt bròfec. Al brut mostrador
    pega trop fort el palmell de la mà.
    Demana carn on sols venien vi.
    Aquesta nit farem noltros l’amor!,
    proclama altiu com un vell sobirà.
    Toquen a mort però no es sap per qui.

    Vicent Andrés Estellés, «Cerimonial del vent i les flames», I (Els amants, 1968)
  • Diran de mi: fou un obscur poeta.
    Altres diran: un poeta notable.
    Encara més: hi haurà un bròfec que em diga
    un pedregós poeta i vil geògraf.
    O no diran, tant se val, res de mi.

    Vicent Andrés Estellés, Ora marítima, III (1964)

Tema de la setmana

En record de Vicent Andrés Estellés. Avui fa deu anys que va morir.

Enllaços

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

fragorós -osaablanir