—Portuguesos —em va informar en Batís abans que li demanés res—. No fa gaire, del naufragi. Venien de la seva colònia de Moçambic. Es dirigien a un port del sud de Xile. Duien una càrrega il·legal i per això seguien una derrota tan allunyada de les rutes comercials. Era un vaixell de petit tonatge, van tenir problemes i volien fer escala a l’illa Bouvet. Però van ensopegar amb els esculls —va concloure amb la indiferència del qui rememora una anècdota d’infància.

Albert Sánchez Piñol, La pell freda (Barcelona: La Campana, 2002), pàg. 106

Hipòcritament va mirar la brúixola com si mai no n’hagués vista cap.
   —Mireu: és ben fàcil de seguir la derrota. Us brillen els ulls! Ja veig que us moriu de ganes de portar el timó.
   Va enretirar el mariner d’aire absent que manejava la roda i va deixar en Jaume al seu lloc.

Avel·lí Artís-Gener, Les dues funcions del circ (Barcelona: Proa, 1966), pàg. 20