Definició
1 Fer sortir d’un estat d’ensopiment.
L’aire fred el deixondí.
Em cridaven, ho sentia i no acabava de deixondir-me.
2 (fig.) Despertar, fer sortir d’un estat d’indolència, de peresa.
No hi ha manera de deixondir-lo.
Hem de deixondir-nos, si volem acabar la feina.
També: desxondir
Etimologia
Variant de deixondar (ídem) per canvi de conjugació, potser d’un llatí de-ex-somnitare, ‘llevar la son’, o del llatí de-excitare, que hauria donat un deixidar, amb terminació -ondar per influx de son.
Usos
El punt mort en què es troben israelians i palestins esdevindrà encara més violent si els Estats Units no es comprometen més a fons en un esforç per deixondir la diplomàcia. Això serà difícil en un any electoral per als nord-americans, però és molt el que hi ha en joc.
«A l’Orient Mitjà, a poc a poc i bona lletra», El món el 2004 (València: Edicions del País Valencià, 2003)
Tema de la setmana
Previsions per al 2004