L’esdeveniment infortunat, eufemisme amb què s’al·ludia a la desaparició prematura de l’oncle cràpula, mort a París de França en circumstàncies misterioses les quals la família es guardava molt de revelar; la constatació que el difunt, a part de la gata Lucrècia, adoptada per la mestressa de l’hotel de la vora esquerra del Sena on es produí el decés, no havia deixat altra cosa que deutes; l’obtenció d’una canongia de la catedral de Lleida pel capellà golafre amb la consegüent arribada del nou rector, un esquelet ferreny, inquisitorial i tremebund que va fulminar el primer dia l’orgia carnal del quadre, i també els escrúpols de la germana, aparellats de manera prou sospitosa amb el desencís de l’herència, les despeses que, a sobre, havia causat el traspàs del difunt a l’estranger i el trasllat del cadàver al panteó familiar del cementiri de la vila, assenyalaren la fi de la presència de la pintura en el saló.

Camí de sirga (Barcelona: La Magrana, 1988), pàg. 16