de poc loc adv

Definició

Gairebé, faltant-hi poc.

Ves més amb compte: de poc caus, ara.

També: per poc

També pot tenir un valor temporal, equivalent a ‘fa poc’ o ‘de poc temps’: És de poc que l’han nomenada directora. Ha abraçat de poc el budisme.

Usos

  • —Què! Ha anat bé la cosa?
       —Sí.
       —M’han concedit el premi?
       —No.
       I, com que jo donava mostres de no entendre’l, l’amic Oller afegí, accentuant la seva mitja rialla, que es tornava mofeta:
       —T’han donat la Flor Natural.
       De poc que caic en basca.

    Gaziel, Tots els camins duen a Roma. Memòries (1893-1914), vol. I (Barcelona: Edicions 62, 1981), pàg. 258
  • neòfit -a m. i f. 1 Persona que ha abraçat de poc una religió. 2 Persona que ha abraçat de poc una opinió, un partit, etc.

    nou nova adj. Originat o ocorregut fa poc, aparegut de poc, que apareix per primera vegada.

    novell -a adj. Que és de poc alguna cosa, que no en té encara experiència.

    Definicions del Diccionari de la llengua catalana, 2a edició, Institut d’Estudis Catalans

Tema de la setmana

Pocucions o locucions amb ‘poc’

Enllaços

Temes i etiquetes

4 comentaris a “de poc”

  1. Pau Cardoner i Bordes — Sant Cugat del Vallès

    Esperava algun comentari sobre la possibilitat o fins i tot conveniència de construir aquesta classe de frases en negatiu.

    De poc no caus / de poc caus
    Em fa por que no plogui / Em fa por que plogui
    Ves que no es trenqui / Ves que es trenqui

    Aquesta última NOMÉS pot ser en negatiu. Com que és la més genüina (inexistent en castellà) això podria ser mostra que en català fos més corrent la locució en negatiu, i ara s’hagi anat perdent fins al punt que de vegades parlant correctament un s’ha d’explicar més del compte. Com quan faig servir “i doncs?” equivalent a “per què?” i no m’entenen…

    Alguna informació sobre aquest tema?

    Respon
  2. Joan BOSCH — Elna (Rosselló)

    Segons jo, en frases que exprimeixen hipòtesis, dubtes, temences, etc., la partícula ‘no’ és expletiva (és a dir que no indica cap caràcter negatiu).
    Per exemple, les frases «De poc que caic en basca (sense ‘no’)» i «De poc que no caic en basca (amb un ‘no’ expletiu)» signifiquen la mateixa cosa. A més a més, jo diria que la segona (la frase amb el ‘no’ expletiu) és la frase tradicional catalana. La primera, sense el ‘no’, és abusiva.

    Respon
  3. Ramon Torrents — Barcelona

    La definició clàssica de l’adv. NO inclou això:

    “1 2 adv. [LC] [FL] Resumeix una oració negativa. Has vist la Maria? No.
    2 adv. [LC] [FL] Adverbi expletiu dins algunes oracions subordinades:
    a) D’una oració completiva en subjuntiu
    depenent d’un predicat de temença no negatiu. Tinc por que no el renyi. TEMÍEM QUE AIXÒ NO LI FES MAL.”

    “Tinc por que no el renyi” = “Tinc por que el renyarà“. “Temíem que això no li fes mal” és equivalent a “Temíem que això li faria mal“.

    No reprodueixo el darrer cas (“Temíem…”) partint de cap lectura, sinó d’una lliçó oral que estic segur que es basa en la gramàtica tradicional

    Respon

Deixa un comentari a Ramon Torrents

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

a poc d’espaifaltar-se’n poc