mofeta adj i m i f

Definició

Burlesc, que tendeix a mofar-se o burlar-se de la gent, a ridiculitzar.

Parlava amb un to mofeta per burlar-se del seu cap.

Usos

  • Va llevar-se emmurriat, amb el geni de través, i començà a regirar tota l’habitació. Obria calaixos i armaris, rebotia la roba per terra i de sobte es va posar de quatre grapes, per mirar sota els mobles.
       La seva dona, del llit estant, amb les mans al clatell, se’l mirava amb un somriure mofeta i l’aire de deixar-lo fer. «Si trenques res», pensava, «ja em sentiràs». Al cap d’una bona estona, li preguntà:
       —Què et passa, ara? Què tens? . . .  [continuarà demà]

    Pere Calders, «L’edat d’or», dins Tot s’aprofita (Barcelona: Edicions 62, 1983)

Tema de la setmana

En record de Pere Calders (1912-1994)

Enllaços

L'escreix

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

desmanegarrebuf