Definició
Persona que dansa.
Els dansaires omplien el saló del casino.
També es pot usar com a adjectiu: un esbart dansaire.
També: dansador -a
Etimologia
De dansar, del francès antic dancier (avui danser), derivat potser d’un fràncic dintjan, ‘moure’s d’ací d’allà’, o de l’àrab dánas, ‘ser impúdic’, per la ‘immoralitat’ de les danses andalusines.
Usos
Ensinistrador de zebres,
August Bover, «Sinuosa sort», dins Cloc! (Tarragona: Arola, 2011)
només els dies senars,
els altres esdevenia
dansaire de danses zíngares
i de sardanes revesses,
segons diguessin els astres
sota el signe dels Bessons.Es veien membres d’estranyes tribus del desert que, tocant increïbles xeremies i flabiols, feien balancejar-se perillosament serps verinoses que, a voltes, s’enroscaven al coll o en els braços nusos i colrats pel sol i el vent de les planures i muntanyes pedregoses, on no es criava la més lleu vegetació. Una mica més distants, ballaven unes dansaires esparracades, fent dringar unes pesades polseres metàl·liques que duien entorn dels turmells.
Joan Perucho, Les aventures del cavaller Kosmas (Barcelona: Planeta, 1981)
Tema de la setmana
Mots que dansen i ballen