De vegades, separaven curosament el contingut de cada ou, les clares en una tassa i els rovells en una altra, barrejaven els rovells amb sucre, els remenaven fins que en sortia bromera i se’ls menjaven a culleradetes, sense deixar-ne ni una engruna, com un ritual de guarició.

Maria Català, Urpes de seda (Barcelona: Ara Llibres, 2011)

I jo, en contra dels advertiments de la mare sobre els perills de beure llet crua i agafar una tuberculosi, a penes eixir al carrer me’n feia un glop, que tenia un sabor animal, sabor de vaca, potser per les olors potents que arribaven directament de l’estable contigu, on se sentien les bèsties remugant o mastegant pausadament l’herba i la palla, i si mirava per la porta entreoberta només veia les cues oscil·lants, els culs completament empastifats de merda tendra o seca, i unes mamelles ja desinflades de color blanc i rosa entre les potes. Després, a casa, la mare bullia immediatament la llet i jo, que havia anat a comprar-la, tenia el privilegi de menjar-me’n tota o part de la nata que surava en la superfície, adobada amb una culleradeta de sucre.

Joan F. Mira, El tramvia groc (Barcelona: Proa, 2013)