Vaig descansar un parell d’hores ben bones. Quan vaig obrir els ulls, la claror es filtrava per la finestra del lavabo. Tenia la boca resseca, mal de cap i l’esquena cruixida. Una ràdio sonava de fons. Molt a poc a poc, vaig tornar cap a la porta del pis i, contenint la respiració, vaig comprovar si la Mireia continuava al replà esperant-me.

Jordi Basté i Marc Artigau, Un home cau (Barcelona: Rosa dels Vents, 2017)

Blai va obrir els ulls. On era? S’obrí una portella i l’enlluernà una gran claredat. Unes mans l’agafaren bruscament i el tragueren de dins una luxosa carrossa i li pegaren un bac enmig del sorollós carrer. La gent s’arremolinava al seu entorn. Blai, tot cruixit i sense forces, gitat en terra que no podia alçar-se, sentia estranyes paraules.
   —Qui ha estat?
   —Aquest camperol.

Enric Valor, «Els tres plets de Pasqua Granada», dins Rondalles valencianes 7 (Picanya: Edicions del Bullent, 1999)