La vaig veure de lluny, en un extrem del cementiri. Estava arrencant flors d’una tomba. Hi vaig anar.
   —T’has tornat boja? Ens cridaran l’atenció!
   No em va fer cas. Es va endur tres o quatre flors i les va deixar sobre una urna.
   —Són les cendres de Gramsci.
   Em va estranyar.
   —Tu no ets pas comunista. Per què li poses flors?
   —Va ser un home coratjós.
   Segons ella, un italià que estigués enterrat en un cementiri no catòlic havia d’haver estat coratjós per força.
   —I ara t’ensenyaré la tomba de Shelley.

Ramon Solsona, Les hores detingudes (Barcelona: Quaderns Crema, 1993), pàg. 30

L’estudi també parlava d’una «teoria de la dominació social» segons la qual els hòmens poden trobar la carn més apetible quan se’ls recorda que prové dels animals, perquè els reforça el sentiment de dominació i superioritat. A l’experiment, la manera de reivindicar el seu poder sobre les criatures «inferiors» era reafirmar-se virilment i pètria en les seues conviccions; les dones, en canvi, més coratjoses a l’hora de modificar el seu comportament davant les contradiccions, van poder mirar-se el plat de xai d’una altra manera i no els va caure cap anell. Quan parlem de societats més feministes, doncs, també parlem d’hòmens més valents.

Marta Rojals, «Contra l’estil de vida ‘Mercadona’» (VilaWeb, 8 de març del 2021)