L’adult, al mateix temps que nega la sexualitat real de les persones menudes, les protegeix contra una sexualitat que considera dolenta o torbadora. No és, però, al xiquet a qui la sexualitat sembla una mala cosa, sinó a l’adult. Tot i que el xiquet ràpidament copsa i en part reprodueix el trauma social respecte al sexe (per exemple, amb petites rialles que ja revelen la interiorització del prohibit), la seua percepció directa del sexe és positiva.

Josep Vicent Marqués, No és natural (València: Tres i Quatre, 1990), pàg. 44

—Quan el nostre amic Paradís, el músic, afirma que surt a passeig per fora vila per inspirar-se, per copsar les melodies que floten en l’espai, no diu pas la veritat. El nostre amic Paradís surt a fora vila perquè té gana: per collir els préssecs, les pomes i les figues dels altres. I és que la veu de l’estómac és l’única que no ment. El dia que el nostre amic es decideixi a escriure la «cançó de l’estómac», ens trobarem davant d’un tros de música absolutament sincera, magnífica, de primera mà…

Josep Pla, El quadern gris (Barcelona: Destino, 1966)