I, tanmateix, com podem restar indiferents aquests dies al davant de la coloració fantàstica dels aurons? Aquest arbre sempre creix en solitari, no forma bosc, sovint colonitza algun petit barranc, alguna torrentera, un espadat, o algun punt impenetrable del bosc. I així, entre el pinar d’un verd fosc, o entre el carrascar color ala de mosca, de sobte irromp el fenomenal esclat d’un auró, ci i llà, com punts de foc.

Martí Domínguez, «L’auró vermell murmura» (El Temps, 18 de novembre del 2003)

Elles anaven a votar separades dels homes. No es poden barrejar els qui no són considerats com a iguals. Si la diferència implica una clara situació d’inferioritat, l’acte d’anar a votar no és un signe de voluntats lliures. Anaven vestides amb les seves burkes fosques. Metres de roba per ocultar les seves figures, difuminant-les a les mirades del món. Roba blava, grisenca, color d’ala de mosca. El cos amagat rere una disfressa que nega tots els drets.

Maria de la Pau Janer, «Dones que voten» (Avui, 12 d’octubre del 2004)