Definició
1 Sensació que produeixen sobre l’òrgan de la visió les radiacions de la llum diversament absorbides i reflectides pels cossos.
2 Cadascuna de les variants de la color.
Color groga, color lila, color daurada.
Per extensió: Una color fresca, encesa, viva, trista, apagada.
A les criatures, els agraden els dibuixos amb moltes colors.
«Els infants són esponges, | per això és que van xops | de totes les bellumes, | de totes les colors» (Guillem d’Efak).
Etimologia
Del llatí color, -ōris, mateix significat. Més mots de la mateixa família són acolorar, descolorit, colorant, colrar, coloraina. Dues colors singulars: color d’ala de mosca, color de gos com fuig.
Usos
Et vaig sorprendre quan el teu nou amant et donava un estoig magnífic. No era, però, un estoig: era un llibre; ni era tampoc el teu amant ans jo mateix que et regalava una capsa de tubs d’aquarel·la amb les colors de l’iris.
J.V. Foix, Gertrudis (1927)Els arbres eren color de maragda, el cel transparent, la mar semblava de domàs. Quan el sol declinava aquelles colors s’esmorteïen, però en perdre vistositat no podia afirmar-se que perdessin bellesa, sinó que adquirien una bellesa diferent, complementària de la primera: tot es difuminava com a través d’una boira finíssima…
Llorenç Villalonga, Bearn o la sala de les nines (1961)
Tema de la setmana
Mots que solem fer servir en masculí però que antigament eren femenins (com ho són encara a la Catalunya Nord)