Definició
1 Posar alguna cosa dins un clot i cobrir-la amb la terra, la sorra, la cendra, etc., que hom havia tret en fer el clot.
Colgar les brases sota la cendra per conservar el caliu.
Van colgar el cadàver al peu de l’arbre.
2 Ajeure’s entre les robes del llit; anar al llit.
Abans de colgar-te, pren un got de llet.
Etimologia
Del llatí collocare, ‘situar, col·locar; cobrir el foc’, derivat de locus, ‘lloc’. Altres mots derivats de la mateixa arrel són llogar, local, dislocar i enlloc.
Usos
Sempre havia tingut por de la mort. De la mort a casa. D’haver de parlar xiu-xiu i veure algú que l’endemà se l’emportaran per sempre més amb els peus pel davant a colgar-lo en un forat. De sentir els petons de tothom, del condol fals i del condol sincer i de veure vermells els ulls estimats. I vet aquí que ara no tenia ni mort, i tenia més por i més angoixa sense veure-li aquell cos immòbil i aquelles galtes de cera que havien estat de flor de magraner.
Maria Barbal, Pedra de tartera (Barcelona: Laia, 1985)Colguen les gents ab alegria festes,
Ausiàs March, «Colguen les gents ab alegria festes…», poema XIII
lloant a Déu, entremesclant deports,
places, carrers e delitables horts
sien cercats ab recont de grans gestes,
e vaja jo los sepulcres cercant,
interrogant ànimes infernades,
e respondran, car no són companyades
d’altre que mi en son contínuu plant.
Tema de la setmana
Falsos amics o paraules semblants que no signifiquen el mateix en català i en castellà. Colgar es tradueix en castellà per «enterrar, cubrir con, sepultar, acostarse, echarse», segons les accepcions.