xiu-xiu interj i m

Definició

Onomatopeia de la remor inintel·ligible d’una conversa tinguda en veu molt baixa, per tal que els del voltant no puguin sentir el que hom diu; dels crits d’ocell; del soroll que fa el vent o algú o alguna cosa que xiula, etc.

A mi parla’m alt, que tothom ho senti: no em vinguis amb xiu-xius.
«Si el cucut el tres d’abril | no fa xiu-xiu, | és pres, o no viu, | o sent l’estiu» (Joan Amades, Costumari català, 1952).

Etimologia

D’origen onomatopeic. Els verbs xiuxiuar i xiuxiuejar es deriven d’aquest mot.

Usos

  • Flix té una església antiga que dóna a una plaça amb tres bars amb terrassa; per no dir res dels quatre o cinc restaurants i els tres supermercats, les tres papereries-llibreries-quioscos i una joieria francament chic. I també hi ha les ruïnes del castell. I algunes voltes antigues i un passeig fluvial i una font que fa xiu-xiu i un monument que commemora la seva condició de ciutat pubilla l’any mil nou-cents vuitanta-nou.

    Matthew Tree, Un anglès viatja per Catalunya per veure si existeix (Barcelona: Columna, 2001), pàg. 83
  • I, baix parlant, sentiu compondre
    tantes cosetes,
    que par que sien oronetes
    dins en lo niu,
    que, si els sou prop, sols lo xiu-xiu
    basta a eixordar-vos.

    Jaume Gassull, Lo somni de Sant Joan (1497)

Tema de la setmana

Onomatopeies

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

pam-pamnyigo-nyigo