Definició
Coca que es fa amb pasta de farina amb oli, arengada, talls de botifarra, cansalada, ceba, pebrot, etc.
Tradicionalment, la coca de recapte es feia al forn de la vila; la gent hi duia els ingredients que volia posar-hi i el forner feia la massa i la coïa.
També: coca amb recapte, cóc, coca enramada, coca de verdures, coca de samfaina, coca d’escalivada, etc.
Etimologia de recapte
De recaptar, de captar, del llatí captare, ‘cercar i trobar’, derivat freqüentatiu del llatí capere, captum, ‘agafar’, a través d’una evolució cattare i d’una reconstrucció cap(i)tare, per influx de cap(i)talis, captale. Per a coca, vegeu aquest mot.
Usos
Ara ja hi estem avesats, esclar. Ens sembla que tota la vida ha sigut així: que des de sempre, quan sorties a sopar, podies triar entre una pila de restaurants de cuina diferent. Però no fa ni trenta anys, per exemple, que al meu poble van obrir-hi la primera pizzeria. Coneixíem els fideus a la cassola, els macarrons amb tomàquet, però de sobte vam aprendre paraules com ravioli, fusilli, puttanesca, mozzarella. Al principi, atreta per la novetat, la gent hi anava a dinar el diumenge, mudada, i en sortia desconcertada:
, Els castellans (Barcelona: L’Avenç, 2011), pàg. 113
—Això de les pizzes és com les coques de recapte, només que hi foten aquell formatge esfilagarsat pel damunt.Tot i que no es pot dir amb certesa quan es va començar a fer la coca de recapte, el més segur és que és una derivació del pa que es pastava als pobles —concretament a les cases que tenien forn—, al qual afegien els vegetals que tenien de l’hort o que podien aconseguir a baix preu i alguna arengada, que era el peix que consumien els camperols i les classes populars. La coca de recapte s’assembla força a la base de la pizza napolitana i hi ha indicis que fan pensar que potser hi va influir, ja que els catalans van tenir molta relació amb Nàpols a l’Edat Mitjana.
Assumpta Miralpeix, Aquí hi ha teca! Receptes de cuina casolana amb història (Barcelona: Rosa dels Vents, 2006), pàg. 62