—Què hi tinc, aquí?
   Em mostrà el clatell.
   —Hi teniu un bony o, més ben dit, hi teniu allò que en diuen una banya. Us han donat un cop, o heu caigut, o… vós mateix.
   —Aaah! —va dir—. Aaah! Ja ho sé. Vaig pujar aquí dalt i vaig caure de memòria. I… Sí, és ben bé això! I vaig perdre la memòria!
   —I quin afany us menava a enfilar-vos dalt del mur?

Pere Calders, «El principi de la saviesa», dins Cròniques de la veritat oculta (Barcelona: Edicions 62, 1979 [1955])

La dona havia arribat precedida per la seva tos, i s’esperava a la sala alta i solitària, amb la criatura en braços. Sor Renata va tornar a entrar:
   —El doctor Aranda estarà enfeinat fins a la nit.
   No va poder esperar resposta perquè en aquell moment, la dona va caure de memòria. Malgrat la pèrdua del coneixement, va posar els braços, instintivament, de manera que protegissin el nadó en la seva caiguda.

Jaume Cabré, Les veus del Pamano (Barcelona: Proa, 2005), pàg. 361