Encara no hem caminat cinc minuts que trobem una mena de collet d’on surt, de cara avall, un petit corriol que baixa dret com una mala cosa. En un cartellet de fusta, penjat de qualsevol manera en un arbre, s’hi pot llegir: «Canal del Roc». La veritat és que, després de mirar-nos-ho bé, no ens fa cap gràcia baixar per aquell pas tan inclinat, i continuem camí enllà en direcció a la creu. I quina creu, Senyor!
   Un centenar de metres més enllà trobem un lloc similar al que hem deixat. D’aquí no en baixa cap mena de camí, però veiem davant nostre la Mola i, per la situació on es troba, tenim la convicció que el baixador ens l’hem deixat enrere. A recular s’ha dit, que això és un costum ben freqüent entre els qui anem desmemoriats per la muntanya, i ja diu el refrany que qui no té memòria ha de tenir cames.

Josep M. Sugranyes, Itineraris viscuts per les comarques meridionals (Valls: Cossetània, 2002), pàg. 78

Vés a saber per què, el capítol de prova de Mueve tu mente (allò que s’anomena zero en argot televisiu) es va enregistrar just el dia abans de la primera tanda de gravacions. Sí, el dia abans, és a dir, sense temps per a reaccionar, canviar, ajustar o el que calgués, que era molt. Com deia la padrina, qui no té cap ha de tenir cames i, ara, els senyors Endemol hauran de córrer de valent si és que volen posar el seu format en condicions de competir.

Lluís Montserrat, «Agilitat mental» (Avui, 14 de febrer del 2008)