caure de tos

Definició

Caure d’esquena pegant amb la part posterior del cap. El tos o occípit és la part posterior i inferior del cap.

Etimologia

Tos (o tòs) ve de tossa, ‘volum d’alguna cosa, elevació de terreny ampla i ondulada’, d’origen incert, potser d’un preromà hispànic taucia, ‘rabassa’. D’aquesta mateixa arrel provenen mots com ara ‘estossinar‘, ‘estossar‘, ‘tossut’, ‘tossal‘ i ‘totxo’.

Usos

  • El xofer li comunica la còlera al vehicle que ara passa pel Pont d’Aragó com passaria una galera per una mar de tempesta, atenció frens potents adverteix un cartell on es veu la gent com cau de cara per la frenada, cap cartell però no avisa que l’arrancada és igual de potent i que si no s’agafen cauran de tòs, ni que els colps de volant poden produir un efecte lateral de força equivalent, tan suaument que hauria baixat cap a la mar pel riu en una barca, si el riu duguera aigua, en temps d’Eiximenis en duia prou perquè les barques pogueren carregar mercaderia vora les portes mateixes de la ciutat.

    Joan F. Mira, Els treballs perduts (València: Tres i Quatre, 1989), pàg. 256

Tema de la setmana

Els treballs perduts, de Joan F. Mira. La que ve, locucions extretes de Valencià en perill d’extinció, d’Eugeni S. Reig, amb un petit enigma… i obriu bé els ulls, que qui el resolgui en pot guanyar un exemplar!

Enllaços

L'escreix

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

escottirar-se la manta al coll