Definició
1 Entre els romans, cossos d’exèrcit de les nacions bàrbares.
2 Catèrvola, colla desordenada, especialment de mainada.
«Els burgesos més porucs es van esverar en trobar-se a mercè de la caterva», va escriure Raimon Casellas a Les multituds (1906).
Usos
I ens decep comprovar fins a quin punt el poeta és un fingidor que, com deia Pessoa, «fingeix fins i tot el dolor que sent». Els lectors som ben sovint una caterva d’ingenus o d’estúpids —sempre m’han semblat dos defectes molt propers— que mai no acabam de creure’ns la falsedat de l’art.
Carme Riera, Joc de miralls (Barcelona: Planeta, 1989), pàg. 58