Definició
Cara de no trobar-se gens bé, d’estar enutjat.
Quina cara de pomes agres que fas; que potser t’ha anat malament l’examen?
També: cara de prunes agres
Etimologia de poma
Del llatí poma, neutre plural de pomum, ‘fruit’, aplicat ja des de molt aviat al fruit de la pomera. Més mots de la mateixa família són pom, pomell, pomada i pòmul.
Usos
Durant els seus darrers mesos, la mare va dedicar moltes estones per deixar-me el seu àlbum de fotografies. Mai no he vist res d’igual: una fotografia per pàgina, glossada amb la seva lletra punxeguda. Hi ha de tot. Retrats dels seus pares i dels seus germans; imatges del casament; postals del viatge de noces a París i d’algunes de les seves excursions… «Aquí el petit Buda amb cara de pomes agres», diu sota un dels meus retrats. Calb, galtaplè, seriós. El pare va comentar-me més d’un cop que hauria donat qualsevol cosa per fer-me entendre que no tindria mare per gaire temps, ja que, potser així, m’hauria mostrat menys sorrut.
Eduard Márquez, La decisió de Brandes (Barcelona: Empúries, 2006), pàg. 102Què hi feia un mort, allí, en tot aquell joc? Els morts solen destorbar sempre. I aquest més que no pas cap altre. Perquè li havien fotut una bala a la closca. Vaig tornar a la sala. En Rodergues, és clar, no s’havia mogut; continuava allí estirat, amb el coll tort i una cara de pomes agres com mai no li havia vist. Jo no gosava tocar-lo, com si m’hagués d’embrutar pel seu contacte. Però em vaig haver de decidir. No duia res a les butxaques del gec.
Jaume Fuster, De mica en mica s’omple la pica (Barcelona: Edicions 62, 1971), pàg. 12
Tema de la setmana
Frases fetes amb coses de menjar
Enllaços
L’escreix
Temes i etiquetes
2 comentaris a “cara de pomes agres”
Deixa un comentari
Arran de “pomes agres” he recordat que l’escriptor i gramàtic valencià Enric Valor fa servir l’expressió cara de magranetes agres. Em sembla una variant molt expressiva, i potser l’única que no fa servir “poma” sinó una altra fruita.
No és l’única variant amb fruites perquè també tenim la cara de prunes agres (que es pot completar dient cara de prunes agres i taronges sense suc), però sí que la fa servir Enric Valor en algunes de les seves rondalles, com ara aquí:
Mitja hora després a tot posar, donant cara al cim del Benicadell (immutable
davant les misèries humanals i vibrant de bellesa i grisor sedosa en la blavor
immensa), una haqueta viva feia a bon pas, amb el matrimoni, el vell camí de
Bèlgida, Joan de Repic a peu, llàgrimes dissimulades als ulls —ell deia que era
la pols— i la dona muntada, gest altívol, cara de magranetes agres, sense
girar la cara a aquell Benigànim animadíssim i fester que encara els
obsequiava, de lluny, amb un brandament sorollós de campanes.
(«El pollastre de festes»)
Vegeu també ací:
https://rodamots.cat/escreix/enric-valor-amb-cara-de-magranetes-agres/