Album és una paraula llatina que significa blanc. Té molta lògica que els conjunts de fulls que serveixen per enganxar-hi textos, imatges o coses es diguin àlbums, perquè les planes en blanc estan esperant que hi posem allò que vulguem.
   Però el principi de la història no és lúdic ni té a veure amb el col·leccionisme o els records personals. Els romans anomenaven així unes làpides o pissarres blanques on s’hi apuntaven, per donar-los a conèixer, els edictes del pretor —la persona que administrava la justícia—, les normes, els nomenaments i altres temes d’interès públic.

Xavier Duran, Les històries que les paraules amaguen (Barcelona: Mina, 2007), pàg. 9

Els dos calaixos eren plens de retalls de diaris, cartes, postals i fotografies que encara havia de classificar. Amb allò anava elaborant una mena d’enciclopèdia del pare. No es tractava d’un àlbum de fotografies familiar com els que s’agrupaven enfilats a la llibreria. Aquest havia de ser un llibre especial, un recull dedicat exclusivament a ell. Era una afecció amb la qual gaudia d’allò més, com quan col·leccionava cromos de petita.

Amàlia Lafuente, Codi genètic (Barcelona: Proa, 2010), pàg. 32