Definició
Criatura morta abans de tenir ús de raó.
Etimologia
Del llatí albatus, -a, -um, ‘vestit de blanc’, perquè els infants morts són amortallats de blanc i posats dins un baül blanc, en significança de la innocència baptismal. En l’alta Edat Mitjana es deien albati els batejats de fresc, fins que se llevaven l’alba o vestit blanc que era l’emblema de la puresa.
Usos
La meva aparició vingué a alegrar una casa que massa vegades havia estat desolada pel fantasma de la mort. De set germans que hauríem estat, els cinc primers —trens nens i dues nenes— havien desaparegut un darrere l’altre en plena infantesa i de malalties curtes, sorprenents, que els metges no encertaven a definir. Les dues germanetes moriren amb vint-i-quatre dies de distància entre un albat i l’altre. La successió de cops adversos havia posat en el cor de mon pare i de ma mare un batec d’esglai davant les naixences venidores.
, Els meus primers trenta anys (1903-1934) (Palma: Moll, 1970), pàg. 9Hi havia una altra campana per a tocar a foc, una altra per a tocar a albat —una campaneta prima, una mica esquerdada, que tocava quan s’havia mort algun nen o alguna nena.
«La substància», dins El meu país (Barcelona: Destino, 1968), pàg. 387
Tema de la setmana
Entorn de la mort