Definició
Cantant que escriu i compon les cançons que interpreta.
Les cançons dels cantautors sovint són de contingut crític o poètic.
Etimologia
De cantar i autor.
Usos
Hi havia un temps en què els cantautors mateixos evitaven l’etiqueta com fos. Fins i tot alguns crítics, amb bona fe, miraven d’obviar-la per la por d’estigmatitzar. Però sabeu què? Ja n’hi ha prou d’aquest color. Tal com està el panorama, és necessari que tornem a recuperar la paraula en qüestió, amb totes les seves lletres i en el seu significat primigeni. Cantautor. Si pot ser, cantautor protesta. Necessitem més cantautors compromesos, solidaris, radicals i sense pèls a la llengua. I a més —condició indispensable— necessitem cantautors bons, a l’alçada dels temps difícils que corren.
«Cantautors», Enderrock, gener 2012Llavors Raimon em va sorprendre amb una lliçó esplèndida sobre el paper del cantautor, quan actua. Va dir-me que el cantant ha de controlar el punt d’emoció que el domina. Pot fallar-li la veu, perdre’s en una frase enganyívola, o no trobar el posat adequat. Si no en perd el domini, en canvi, serà capaç de provocar l’emoció dels qui l’escolten.
Maria de la Pau Janer, «Conversa amb Raimon» (Avui, 23 de desembre del 2006)
Tema de la setmana
Es guanyen la vida actuant, cantant, ballant…
No recordo si en un article o una conversa, Albert Jané venia a dir aproximadament: «”Cantautor”? No crec que d’un que practica la pintura i l’escultura en diguin “pintescultor”».
La seva opinió em va semblar totalment raonable. El cas és que “cantautor” ha fet forrolla, és clar, perquè, si el model que hem de seguir és el castellà, què podíem fer més?
Bona memòria, Ramon, la columna d’Albert Jané la tenim aquí (és de l’1 de maig del 1976):
https://taller.iec.cat/filologica/documents/ajr/01051976.pdf
A en Quico Pi de la Serra tampoc li agrada aquesta paraula:
Faig cançons amb les mans; faig les coses d’una manera artesanal. M’agrada fer-ho així. Pel que fa a la paraula cantautor, com que em guanyo la vida buscant paraules, i inventant paraules, devia ser el meu ego que no li va agradar gens que m’imposessin una paraula que no havia fet jo. No m’agraden gens les coses imposades. Cantautor és una paraula que dius: «Quina merda!» En Paolo Conte també em va dir que no li agradava… Per tant, sóc un fabricant de cançons que canta ell mateix. És clar, aquesta és una definició molt llarga i poc pràctica.
(Entrevistat a L’Avenç, gener 2019)