Definició
No em vinguis amb camàndules, ara, que hem d’anar per feina.
També: camanduleries
El DCVB també recull una altra accepció per a camàndula: ‘persona gemegadora per vici, que sempre es queixa sense motiu (Vic, Montblanc)’.
Etimologia
De Camàldula, nom amb què són coneguts els monestirs dels camaldulesos, provinent del primer monestir de Camaldoli (Toscana). Els camaldulesos són una branca benedictina eremítica fundada per sant Romuald al segle XI, seguint la regla de sant Benet. Fer camàndules o anar amb camàndules és camandulejar; algú inclinat a camandulejar és un camanduler.
Usos
Tota droga és una camàndula. Et posa a to quan estàs per terra o et fa pensar que ets l’amo del món. Després et passa l’efecte, el somni se’n va a can seixanta i llavors resulta que estàs més trist que mai perquè tot d’un plegat t’adones que ets un pobre diable enmig d’una colla de pobres diables. Com sol dir la vella Xell en moments de genialitat filosòfica, la vida és dura i després et mors.
Robert Saladrigas, Un temps del diable (Barcelona: Columna, 1994)—La guàrdia civil vol veure’ns —es dirigia a mi—. Ens ha cridat per fer-nos signar uns papers d’aquell accident…, l’esllavissament d’aquells dos, en Dionís Seguí i el seu noi. Es veu que són tràmits normals en aquests casos… Embolics i paperassa dels escrivents de la Casa de la Vila i de la Caserna dels civils… que tot ho resolen amb segells, timbres, cèdules i tota la camàndula…
Emili Teixidor, Retrat d’un assassí d’ocells (Barcelona: Labutxaca, 2011), pàg. 121
Tema de la setmana
Mots derivats de topònims
També hi ha un altre significat de camàndula: el meu pare em deia camàndula quan volia dir que era una gandula.
A casa també fèiem servir aquest mot referint-nos a l’actitud d’una persona:
No siguis camàndula!
No facis el ronso / el gandul
La vam aprendre de la nostra àvia, que era de la Segarra.