Kubala va ser un dels déus de la meva infantesa, després que aterrés a Barcelona, l’any 1950, d’una Hongria que la ballava magra sota el comunisme, però tenia la millor selecció de futbol de la seva història. Rere seu van arribar altres futbolistes hongaresos excepcionals, com el sobri Ferenc Puskas, un jugador de cacau formidable, mortífer quan entrava a l’àrea i que, de parella amb l’argentí Di Stefano, van ser la força d’aquell Madrid franquista que es passejava xiulant per Europa guanyant-ho tot.

Isidor Cònsul, Tractat de geografia (Barcelona: Empúries, 2008), pàg. 36

També m’agrada amb deliri anar a l’estadi (quan el Barça juga bé) amb el meu pare i el meu germà, clamar «Jooo-haaan» amb ells quan l’equip fa aigües, mocador a la mà, i recordar com ens abraçàvem amb els gols i el joc del Dream Team —la saviesa magistral del primer toc de Guardiola, l’electricitat inversemblant dels dribblings de Romário, la potència sobrehumana dels cacaus de Koeman, l’elegància poètica de les croquetes de Laudrup i, molt per damunt de tothom, l’aura clarivident de Johan Cruyff.

Albert Folch, La ciència del futbol (Barcelona: Empúries, 2004)