Definició
Preocupació, cavil·lació, especialment sense fonament. Normalment s’usa en plural.
Se l’ha de mirar de distreure, perquè té cabòries per si la fàbrica tancarà o no.
Quan vaig decidir tirar endavant la tesi, no m’imaginava la inversió d’hores i de cabòries que hi hauria de dedicar.
Etimologia
D’encaboriar, ‘donar cabòries; agafar cabòries’, probablement de cap i bòria, forma etimològica i dialectal de boira; encapboriar seria doncs ‘posar boira al cap’.
Usos
En Jaume encara va tornar a la casa misteriosa. Duia el cap ple de cabòries. Tot i que no cregués en manifestacions sobrenaturals, sentia un interès apassionat per tot el que es referís a Can Vident des Puig. Fruïa amb aquella comèdia humana que es desenvolupava entorn del lloc encantat.
Marià Villangómez, «La por», dins Recull de contes balears (Barcelona: Albertí, 1956), pàg. 192Les dames encotillades es declaraven emocionadíssimes per l’esdeveniment, xerraven pels descosits tot fent cabòries sobre la nau extraordinària i aprofitaven l’avinentesa per escandalitzar-se a propòsit de les aventures amoroses de la vídua.
Jesús Moncada, Camí de sirga (Barcelona: La Magrana, 1988)
Tema de la setmana
Moti-moti (o poti-poti de mots)