Definició
Dit d’una fonda o un restaurant barats, sovint despectivament.
Estàvem tan cansats del viatge que no ens importà d’anar a raure a ca l’afartapobres.
Origen de l’expressió
Del nom Ca l’Afarta Pobres, una modesta fonda del carrer de l’Esparteria, al barri del Born de Barcelona, inaugurada el 1804.
Usos
Entre tant de dolor i tanta misèria, no em quedava altra opció que anar a menjar a la Soupe Populaire [de Dijon, 1939], que era una institució benèfica per l’estil de Ca l’Afarta Pobres de Barcelona.
Otília Castellví, De les txeques de Barcelona a l’Alemanya nazi (Barcelona: Quaderns Crema, 2003), pàg. 131¿He dit exquisits? Sí, segons el paràmetres del meu avi Martí, mecànic ajustador de Renfe, pobre com una rata però que presumia de nissaga distingida («els Tubau ja érem ciutadans honrats de Barcelona fa cinc segles», deia) i de fine bouche: «Molts expliquen sopars de duro però endrapen dos ous mal ferrats a qualsevol afartapobres. I una dotzena de costelles de xai a la brasa o un tros de bou de mig quilo només s’ho foten els nous rics, que de paladar no en tenen.»
Ivan Tubau, «Afartapobres, sopars de duro i papanatisme gastronòmic» (El Mundo [Catalunya], 7 de desembre del 2004)
Tema de la setmana
Expressions amb ‘can’ (o ‘cal’ o ‘ca’)