Definició
Ebri, embriac.
Farts i borratxos com estaven, van tornar cap a casa ara caic, ara m’aixeco.
També persona que s’emborratxa habitualment.
Era un borratxo, però tenia molt de talent.
Etimologia
D’origen incert, probablement derivat de borratxa, ‘botella de cuiro per dur vi o beure’n a galet’, per comparació de l’embriac ple de vi amb aquell recipient botit també de vi.
Usos
Ahir, durant les preceptives hores d’insomni —tot sentint a estones la cridòria del veí borratxo— vaig tenir la temuda síndrome depressiva, localitzada a la banda del cor. És difícil explicar en què consisteix aquest fenomen estranyíssim, però familiar, de por de morir-me, d’angoixa difusa, d’alarma —supòs que infundada— davant una imminent fallada del cor.
Guillem Simó, En aquesta part del món. Dietaris, 1974-2003 (Pollença: El Gall, 2005), pàg. 79La majoria d’adults diuen que han tingut una infantesa feliç, i potser s’ho creuen, però jo no: penso que han aconseguit oblidar-la. La mare no va tenir una infantesa feliç, i ella no la té tan amagada com altres persones. M’explica que era horrible quan el seu pare patia deliris i tots havien de posar-se a aguantar la paret perquè no li caigués al damunt. Si dic que em fa pena per ell, crida: «Pena? Era culpa seva, porc borratxo. Es bevia una ampolla d’aiguardent al dia, i les nostres vides van millorar molt quan per fi va reunir el coratge per penjar-se».
Tove Ditlevsen, Trilogia de Copenhaguen (Barcelona: L’Altra, 2021), traducció de Maria Rossich
Tema de la setmana
Mots relacionats amb les borratxeres