Definició
1 Berenar, menjada que es fa a mitja tarda, entre el dinar i el sopar.
2 Menjar que es porta en anar de camí o a treballar a fora casa.
Etimologia
Del llatí merenda, ‘àpat de la tarda o el vespre’, del verb merere, ‘merèixer, rebre com a paga o premi’; tingué ben aviat la concurrència de l’infinitiu berenar substantivat, avui més corrent que berena.
Usos
I ell vinga de cantar i vinga de fer camí, cap a la cort. Prompte arribà a un espés alzinar, i d’un cau li ix la rabosa, els ulls de la qual rellampeguen de tant bona berena com se li presentava.
Enric Valor, «Història d’un mig pollastre», dins Rondalles valencianes 2 (València: Tàndem/Albatros, 1992)
—On vas tu per ací? —li pregunta al temps que obria la boca per menjar-se’l.
—Vaig a casar-me amb la filla del rei, / puix sóc més ric que no ell… —fa el mig pollastre. I ella l’interromp:
—Això serà si jo et deixe passar i no et pegue mos.Cada estiu, quan la neu no embarassa els camins, es deia que potser caldria treure el nas en aquell poble deixat estar de la mà de Déu i, un peu darrere l’altre, hi enfilava el nord. Durant l’any rodava, perdut, pels racons del país, mendicant i rapinyant el que podia. Però al bo de l’estiu, quan es podia dormir al ras, s’apariava una berena per tres o quatre dies i s’enfilava a les muntanyes.
Josep Albanell, Ventada de morts (Barcelona: La Magrana, 1982)
Tema de la setmana
Tecs i berenes