[20 d’agost de 1919]  —Una vegada ho vaig veure clar, no vaig pas tenir mandra. Vaig agafar els rems del bot i vogant fort vaig tornar a Aigua-xellida i em vaig tancar a la barraca. No m’han agradat mai ni les històries ni les complicacions. Què hauries fet tu? Quan no t’hi volen, val més fotre el camp… que deia el vell Roig, que havia fet moneda falsa, quan el deixaren anar del castell de la Bisbal.
   Hermós fa una pausa, rosega una oliva, beu un glop de vermut i diu amb unes faccions més endolcides:
   —Quan acabaràs de riure, bercengàs? El que vaig dir a l’oficial t’ha fet gràcia… Però què li podia dir de més enraonat? Què li hauries dit tu? És clar que vosaltres parleu d’una manera més refilada.

Josep Pla, El quadern gris (Barcelona: Destino, 1966)

[18 de desembre de 1918]  Dinar a Cala Pedrosa, a la barraca dels Vergés. Hi trobo Enric Vergés, Mata, Hermós, Xicu Pla, conserge del club, Jaumet del cafè Pallot i tres o quatre bercengassos més. Fem foc en els rotllons de la platja. Hermós fa de cuiner cridant com un energumen. Els arrossos d’Hermós no són pas res de l’altre món: el millor que fa és la carn d’olla. Vergés ha fet un cocktail —una beguda que ara ha arribat en aquest país— i, abans de dinar, la generalitat dels presents està tocada d’embriaguesa.

Josep Pla, El quadern gris (Barcelona: Destino, 1966)