Els elements primers de les coses —va continuar fra Florenci— són invisibles, els ulls dels homes no els poden veure. La força impetuosa del vent és un d’aquests cossos invisibles. Escampa els núvols, assota el mar, recorre els camps i batzega violentament els cims de les muntanyes. El vent s’enfurisma i es rabeja contra tot allò que troba davant seu: enfonsa vaixells al mar, flagel·la boscos, escombra collites i estén la ruïna en un riu que… —i va fer una pausa acompanyada d’un somriure maliciós— de sobte ha sortit de mare.

Martí Gironell, El pont dels jueus (Barcelona: Columna, 2007)

Quan el nostre tren va abandonar per fi el cobert de l’estació de València, el dia aprofundia el seu decaïment. El llarg comboi batzegava; avançava lentament en un llarg revolt que ens encaminava vers el nord que anhelava.

Toni Cucarella, Els camps dels vençuts (Barcelona: Columna, 2002)