Els records m’ofeguen, tèrbols.
Volte el trill, barrim-barram;
fem la palla ben menuda
i repleguem prompte el blat
que allà baix a la Ribera
jo tenia un dolç amor;
el vaig creure fonedís
i encara és al cor.

Carles Salvador, «Cançó d’era», dins el recull Vermell en to major (1929), reproduït a Antologia poètica (València: Consell Valencià de Cultura, 1993)

Tot era de Xina i brodat amb or fi que no es tornava negre, amb unes bèsties que em miraven quan les espolsava, perquè la Carmeta era una esbojarrada i li feia caure l’escrostonat del nacre fregant fort i barrim-barram. Jo vaig dir-li que ja l’hi fregaria a poc a poc i vam quedar enteses.

Mercè Rodoreda, «En el tren», dins Vint-i-dos contes (Barcelona: Selecta, 1958)