Definició
1 Excavació profunda que fa l’aigua de la pluja en la terra, especialment en materials fàcils d’erosionar.
2 Torrent entre roques i timbes.
«Vora el barranc dels Algadins, / hi ha uns tarongers de tan dolç flaire / que, per a omplir d’aroma l’aire, / no té lo món millors jardins», fan uns versos de Teodor Llorente («Vora el barranc dels Algadins», 1909).
Etimologia
Vell mot comú a les llengües romàniques de la Península i no estrany a l’altre vessant pirinenc i a alguns parlars dels extrems nord i sud d’Itàlia; probablement d’origen preromà, indoeuropeu, barranko-; el sufix -anc també apareix en mots com ara salanc, arranc, esvoranc, verdanc, etc.
Usos
Feliç de tanta llum i tanta llibertat, me’n vaig fins a Es Barrancó.
Ponç Pons, Dillatari (Barcelona: Quaderns Crema, 2011), pàg. 86
L’asfalt sembla a punt de fondre’s.
En arribar, m’adon que l’han reconvertit en una mena de parc. Hi ha un autobús de turistes, furgonetes, cotxes, motos…
Vaig a veure l’amo i li deman permís per travessar el barranc.
—On vols anar?
—A Trebalúger.
Té tanta feina d’atendre gent que em diu que sí quasi sense mirar-me.
Durant l’estiu, quan la població es quintuplica i els estrangers som nosaltres, no puc deixar de tenir la sensació de ser part d’una cultura envaïda, d’un territori ocupat.
Enmig del barranc, tot sol, sense crits, sense renous, recuper la pau i l’esperança.En el poble, aquest home era considerat un boig perquè cada nit es desplaçava fins al barranc per tirar pedres a la lluna. Solament l’obsessionava una idea: arribar a tocar-la. És cert que mai no va aconseguir-ho, però cada any, quan feien el concurs de llançament de pedres, era sempre ell qui guanyava, ja que les enviava més lluny que tots. ¡Visca la utopia!
Rafa Gomar, Donato 2, 27 (València: Tres i Quatre, 1988), pàg. 60
Tema de la setmana
Accidents geogràfics