—En Víctor ja deu ser a l’Acadèmia. Me n’hi vaig.
   Afegeix els papers de la Marta al dossier i se’n va.
   —Cal establir la resta de barems —diu la Lourdes.
   Obren els ordinadors portàtils i contrasten xifres. L’Eusebi entra a la sala de juntes.
   —Acabo de parlar amb en Víctor. Un cop tingui tota la documentació en regla, ho tramitarà amb la Fundació. Hi he hagut de fer un tracte especial —riu—, a més del d’en Blai, però això no se’ns escapa.
   Acabades les consideracions de circumstàncies, s’aixeca la reunió i es fan petits grups. La Marta encara l’Eusebi a part.

Miquel de Palol, «Cinta canònica quadrangular a 8 amb 2 corredors dobles interiors i 4 de simples externs, dels quals 3 naturals i l’últim contrari», dins Contes en forma de L (Palma: Moll, 2004)

M’encanten les notícies banals, aquestes que alguna gent considera tontes, perquè, banals i tontes, denoten moltes coses. Hi ha gent que em diu que no perdi el temps parlant dels cambrers dels restaurants i dels bars. Doncs a mi m’encanta parlar-ne. Parlar del que fan i del que diuen i com es comporten amb els clients, i els clients amb ells. Per a un columnista és tan important un lampista com un polític, i tots plegats presenten un barem del grau d’estultícia d’aquesta societat. Els microcosmos reflecteixen el món tant com els macrocosmos.

Quim Monzó,  entrevistat per Manel Ollé a Quim Monzó (Barcelona: Associació d’Escriptors en Llengua Catalana 2008)