Definició
Acordar-se, entendre’s bé, coincidir en els gustos, les opinions, la manera de fer, etc.
Ens avenim molt, el meu germà i jo.
En Rubèn no s’avé gens amb la Sònia.
Etimologia
Del llatí advenire, ‘arribar’.
Usos
Exemple d’ús: «Es porta malament amb algú de la seva família? Algú del seu entorn es porta malament amb vostè?»
Ús correcte: «No s’avé amb algú de la seva família? Algú del seu entorn no s’avé amb vostè?»
Explicació: Portar-se bé vol dir ‘fer bondat’ (‘fer bonda’, a Mallorca). El castellà llevarse bien en català és avenir-se: «Els teus fills i els meus no es porten bé perquè no s’avenen», i no pas «…no es porten bé perquè no es porten bé».
Pau Vidal, El catanyol es cura. Interferències castellà-català (Barcelona: Barcanova, 2012), pàg. 27
Tema de la setmana
«Anomenem catanyol el català oral i escrit que, a causa de la presència excessiva de castellanismes, provoca un efecte de certa comicitat o bé, cosa més greu, d’incapacitat del parlant d’expressar-se correctament», diu Pau Vidal. Per això ens dóna esperances amb El catanyol es cura (Barcanova, 2012): fareu bé de procurar-vos-en almenys un en qualsevol llibreria. Si encara no n’esteu convençuts, aquesta setmana en veurem unes quantes mostres.