La Marta Trias i la Neus Gómez, de Barcelona, ens renyen perquè portar-se bé apareix al DIEC:

portar-se bé dues o més persones  Estar en bona relació, tractar-se amb cordialitat i harmonia.

Llavors en què quedem? «Els nostres fills es porten bé» o «Els nostres fills s’avenen»? En Pau Vidal respon:

Que un terme o expressió aparegui o no al DIEC té a veure amb la normativa, però no necessariàment amb la genuïnitat. Els mots demesiat, ragatxo i follar, per posar tres exemples entre molts, també hi surten: els aconsellaríeu als vostres fills? Precisament un dels objectius d’El catanyol es cura és ajudar el parlant a distingir entre el que és correcte i el que és genuí i natural, i si feu un cop d’ull al llibre en trobareu exemples a cabassos. O a bastament, que diu el DIEC.

I Joan Bosch, d’Elna, ens informa d’un altre sentit de portar-se bé, en aquest cas limitat al Rosselló:

A Perpinyà, l’expressió portar-se bé també es fa servir amb el sentit de ‘estar bé de salut’. Per exemple:
   —Com se porta el teu fill?
   —Ha estat ben malalt. Ara, fa dos dies que se porta bé.
I, a partir d’aquest sentit, hem derivat una forma ben nostra per acomiadar-nos: «Porta-t’hi bé!» o «Porteu-vos-hi bé!», que significa: «Adéu! Que tinguis/tingueu salut!»