Al pla de Bordils vaig conèixer una dona que tenia un ofici bonic: una dona que a l’estiu es dedicava a córrer festes majors i anar de casa en casa de pagès a plomar la volalla de la festa: oques i ànecs —tant ànecs muts com ànecs cridaners—, pollastres, gallines i colomins. Era una dona alta, grossa i apersonada, que quan seia en una cadira només es veia ella.

«La substància» (El meu país, Barcelona: Destino, 1968), pàg. 385